{363} Quan la parla del meditador està sota control,
quan s’expressa sàviament i sense petulància,
quan explica bé tant la teoria com la pràctica,
les seves paraules són dolces com la mel.
25.4. Dhammārāmattheravatthu - Història del
Venerable Dhammarama (El practicant s’arrela en
el Dharma)
{364} El practicant que adopta el Dharma com a forma de vida,
en el Dharma es delecta i medita en ell,
i que sempre el te present,
no s’extravia mai del Noble Ensenyament.
25.5. Vipakkhasevakabhikkhuvatthu - Història d'un
deixeble traïdor (Acceptar el que un rep - Els déus adoren
al practicant virtuós)
{365} Un no ha de menysprear el que ha rebut
ni envejar el que reben els altres;
el meditador que és envejós,
no aconseguirà la calma mental.
{366} Encara que rebi poc,
el practicant no ho menysprea,
pur i diligent,
rep lloances fins i tot dels déus.
25.6. Pañcaggadāyakabrāhmanavatthu - Història