constatem.
NM.: Has anomenat Kosovo i Bagdad. Què opines de Clinton?
AD.: Que és un autèntic " tao-gigoló" que es dedica a llençar puntes de
cigarret en pallers molt llunyans al seu corral. Més ens valdria que alguns
yankies aprenguessin geografia a les aules en comptes de descobrir el
món a força de fer-lo "volar pels aires". Jo crec que a tots ens vindria bé
seguir aquell savi consell que diu: "No facis als altres el que no desitges
que et facin a tu".
NM.: Canviant totalment de tema. Tu com em veus a mi?
AD.: (Sorprès) Home Nilson, jo més aviat et veig com un “dimoniet
divertit”.
NM.: (Tot Rient) Ja saps que això en llenguatge psicoanalític podria
considerar-se una projecció mental.
AD.: Podria, podria... Però la psicoanàlisi està molt desfasada.
NM.: (Prenent-lo per la màniga) Vine, t'ensenyaré una cosa.
Nilson arrossega a l'Alfred fins a una roca molt gran no gaire llunyana.
S'atura davant un petit arbust que creix al peu de la roca i arreplega uns
petits fruits vermells.
NM.: Té Alfred, prova això.
AD.: (Lleugerament enfadat) Què és?
NM.: El fruit de “l'alegre mort”. Diuen que si prens aquest fruit
adquireixes el do de convertir-te en el que vols.
AD.: (A l'Alfred se li posen ulls com a plats) I tu ho has provat?
NM.: Jo no ho necessito.
AD.: Per què no?
NM.: Perquè ja sóc el que vull ser.
L'Alfred sembla una mica confús i comença a caminar. De sobte es fica
el fruit entre els llavis i es dóna la volta cap a Nilson buscant la seva