mirada. Aquest assenteix amb el cap i Alfred s'empassa de cop la
píndola vermella. En una centèsima de segon l'Alfred apareix
miraculosament convertit en corb.
NM.: Ara ja ets el que volies?
AD.: (Deixa anar un crit i bat les ales) Sí.
NM.: Per què un corb?
AD.: Per poder anar a on vulgui sense ser vist.
NM.: I que aconsegueixes amb això?
AD.: Evitar sentir por! he he he... I també veure i aprendre sense quedar-
me enganxat a les coses o als curiosos entorns egoics de les persones.
NM.: Amb quina finalitat?
AD.: M'agradaria saber que hi ha darrere de totes les coses.
NM.: I que faries si ho descobrissis?
AD.: No sé. Suposo que transmetre-ho a les persones que estimo.
NM.: I tu creus que això li interessa a algú?
AD.: No ho sé.
NM.: ...
La foscor de la nit comença a caure sobre la vall. Nilson i Alfred -
convertit en corb-, tornen al càlid Hostal de Tbilisi.