la Magnòlia, a Canet de Mar. Allí l'aboca en el cubell de les
escombraries, agafa una poma de la font de vidre i torna a l'habitació
del pis superior on es troba Nilson.
NM.: Sembla que estàs començant a "transformar el teu instint de mort".
M'alegro molt.
L'Alfred parla amb la boca plena de poma a mig mastegar.
AD.: Jo també. Ja em sento millor.
NM.: Bé, ara podem seguir amb la nostra entrevista. Per on anàvem?
AD.: La biografia?
NM.: Ah si, la biografia, la biografia. Vols dir alguna cosa més sobre
aquest tema?
L'Alfred emmudeix significativament.
NM.: En comptes d'explicar res, perquè no me la cantes la biografia?
AD.: Cantar-la!?
NM.: Això mateix.
Alfred deixa el que queda de poma sobre la taula i intenta posar cara
d'inspirat tenor operístic. Quan ho aconsegueix, comença a entonar unes
frases a l'atzar que no tenen res a veure amb el tema biogràfic.
Ai ai ai Nilson ai ai
m'ho estic passant tan guai,
t'ho juro pel meu bonic nom,
(com sabeu) Alfred Dusay.Ai ai ai Nilson ai ai
com t'estim, carai
crec que amb el temps i una canya
sabran de tu fins al Paraguai.