prossegueixen fins a molt avançada la nit, quan arriben a la Magnòlia
unes belles jovenetes: Darlina Tejereido i la rossa Melinda Zanuilez. La
festa prossegueix pujada de to (i més val no explicar res més).
Platja de Canet, 23 de Juliol de 1999.
NM.: Bé, Alfred ara que estem sols, anem a posar-nos una mica més
seriosos i a seguir amb l'entrevista.
AD.: S'ha acabat la “festa”?
NM.: Sí. Tornem al treball.
Aquí Nilson fa una clara referència al sentit que li dóna Gurdjieff a
“treball”.
AD.: Bé.
NM.: M'agradaria que fessis una resum del que hagis après en relació al
concepte de nutrició.
AD.: T'explico allò de l'entrepà?
NM.: Si tu vols
AD.: Sí.
NM.: Llavors, val.
AD.: Bé. Abans de començar m'agradaria aclarir una cosa important.
NM.: Digues.
AD.: Doncs que tot el que jo expliqui està inevitablement tenyit de certa
esquizooralitad paranoide , ja que aquesta és la meva tipologia
caracteriologia específica. Aquesta particularitat no li lleva cap valor a
tot allò que jo digui, tot i que determina un estil experiencial concret,
personal i únic, perfectament extrapolable a altres experimentadors
d'enteniment desafinat en freqüències vibracionals iguals o més baixes.
NM.: Interessant puntualització. Segueix, segueix.
Alfred posa cara d'estar impartint un seminari sobre nutrició popular
mediterrània a la universitat de Toronto, davant un ampli auditori
d'oients.
AD.: Recentment he descobert que la qualitat de l'alimentació que un rep
és la clau de la seva evolució personal. Alimentació i educació són