lloc indicat per rebre l'alimentació divina. Han de donar-se certes
condicions. Així ha estat sempre. L'única cosa que podem fer els humans
és anhelar i preparar-nos per aquest moment "d'amor diví" (la qual cosa
no és pas fàcil, ja que el món en què estem immersos ens condueix a tot
el contrari: Menjar malament, empassar escombraries, omplir-nos
d'informació sense sentit o errònia, acumular béns, etc.)
NM.: Llavors què?
AD.: Suposo que cal ser molt pur o estar molt desesperat per abastar el
veritable amor. A més és bàsic mantenir-se proper a persones que
desperten i conreuen la "fam d'aliment o amor diví".
NM.: Amén!
Alfred es deixa caure sobre la càlida sorra blanca de la platja mentre
s'esvaeixen els seus pensaments sobre la correcta nutrició. Nilson li
dona xarrupets a un suc de pinya fred que acaba de comprar en el
xiringuito que hi ha a la zona nudista de la platja.
NM.: Alfred, tinc una curiositat. Què representen “els teus amics” en la
teva vida?
AD.: Els meus amics?
NM.: Si, els teus amics.
AD.: Doncs, no sé... En la meva carta astral tinc el sol a la casa onze, la
casa dels amics i això és ja un bon indicatiu del molt que representen
però, la veritat és que vénen i van. Alguns fins i tot han mort, però jo
estic sempre aquí per a ells (excepte pels morts, clar! he he he ). Si em
necessiten i em truquen, responc. Tot i que procuro no abandonar el meu
particular camí vital, per descomptat! Ja saps el que deia Fritz:
"Jo sóc jo, i tu ets tu. No estic en aquest món per cobrir les teves
expectatives i tu no estàs aquí per cobrir les meves. Si ens trobem, bé. I
si no, doncs que hi farem! (potser hi haurà més sort en una altra
reencarnació)."
NM.: Això deia, si senyor! I tornant als teus amics: Has dit que algun
d'ells havia mort, oi?
AD.: Si, l'Indi.
NM.: Parlem de l'Indi.
AD.: Jo diria que es va suïcidar inconscientment amb una sobredosi de
nosequina substància. No sé molt bé que va succeir, en realitat. Jo ja no