hi tenia massa contacte quan va morir, tot i que haviem composat i tocat
unes cuantes cançons pop a la seva casa de Roses.
Alfred es posa a recordar escenes de la seva època adolescent.
Amb dinou anys jo em dedicava (de manera informal) a compondre
melodies amb una vella guitarra d'imitació Lespaul i vaig posar-li música
a una lletra (bastant narcisista) que havia escrit l'Indi, el dia del seu vintè
aniversari (ell era uns mesos més gran que jo). Feia així:
L'Indi era el més canyero,
a l'est de la ciutat,
amb sa vespa i sa xupa,
del Xinès a Sarriá.A veure si t'atreveixes,
i el reptes a fumar;
No et menjaràs ni una rosca,
vint anyets porta ja.Les noietes del bar Martyn's,
flipen en veure'l passar,
amb el seu baix sota el braç,
i ses botes afiláes.L'Indi era el més canyero,
a l'est de la ciutat,
no tenia cap problema,
en colocar-se de veritat.