me la va recomanar exclusivament a mi i dubto que li funcioni a altres
persones no iniciades.
NM.: Interessant això del talc per a nens i el bol de xocolata. I A part
d'això, quins altres projectes personals tens?
AD.: Bé, ara mateix estic en fase d'elaboració de nous projectes i
descartant els que s'han quedat desfasats.
NM.: Parla'm primer dels "desfasats" i després passem als "nous".
AD.: Si vols et parlo dels "desfasats" i deixem de banda els "nous", que
són massa valuosos perquè els destrueixi el primer zombi que es creui en
el meu camí.
NM.: Prefereixes no donar informació, oi?
AD.: Això mateix.
Alfred Dusay, el pintor anònim que més endavant seria conegut com
“l'artista invisible” es disposa a relatar aspectes determinats dels seus
projectes ja obsolets.
AD.: Bé. A part de la passeigteràpia que ha anat transformant-se en una
nova tecnologia xamanista anomenada "el primer pas" (o Pas Primal), he
descartat el meu més recent i desafortunat projecte de cinegotherapy
anomenat "la tarotista zíngara".
NM.: "Cinegotherapy"?
AD.: "Cinema", "Ego" i "Teràpia".
NM.: Ah ja! I "la tarotista zíngara" què és?
AD.: És el títol d'un guió cinematogràfic que per desgràcia va caure en
mans d'un paràsit amb ànima de funcionari. El paràsit, finalment, va
aconseguir paralitzar-me i seguir en la seva eterna i grisa mediocritat.
NM.: Podries fer un resum d'aquest guió?
AD.: Per descomptat. Tot i que m'agradaria aclarir que encara que la idea
original del text és totalment meva, el guió ha estat novel· lat per una gran
artista xilena anomenada Nerita Spits que, per desgràcia va veure