truncada la seva fulgurant carrera com a actriu a causa de l'exili que va
haver de prendre durant el mandat d'en Pinochet.
NM.: És una dramaturga molt apreciada en els cercles de la contracultura
d'Arica. No és així?
AD.: Sí, és ella.
Alfred es recolza còmodament en la poltrona rosa del Encinitas yatch
club i reorienta lleugerament el para-sol multicolor que'l protegeix dels
intensos rajos de llum solar que travessen sense compassió el diàfan cel
californià. Pren alè i es posa a resumir el seu imaginatiu guió. Després
d'un apassionat repàs als més significatius aspectes de l'obra, Alfred
torna a relaxar-se en la poltrona rosa i comença a xarrupar una copa de
suc de coco a la grosella guarnit amb una rodanxa de pinya tropical.
Nilson pren el relleu i contínua amb l'entrevista.
NM.: El teu guió m'ha semblat un diamant en brut. Com et vas inspirar?
AD.: En realitat cada personatge que apareix en l'obra estava pensat per
ser representat per actors novells. Gent que conec des de fa temps. Amics
meus. El servent de la tarotista l'Igor és un personatge pensat per ser
representat pel capità Focúscus.
El capità Focúscus és un vell amic de l'Alfred.
NM.: Per què?
AD.: Bé, el capità té una mica la pinta del típic "vell introvertit i eixut".
Jo crec que hagués quedat molt bé en el paper un cop haguéssim
reconvertit els quatre pèls que li queden en la closca en cabells blancs
abundants. A banda de la seva afinitat física amb el personatge de "Igor",
Focúscus necessita adonar-se de com en les seves relacions amb les
dones sempre acaba sent utilitzat o manipulat. És una cosa que li
succeeix de manera reiterada en cada nova relació que sol acabar
abruptament quan la companya de torn es cansa d'ell i surt a la recerca
d'un home menys deprimit.
NM.: El teu amic possiblement sigui un d'aquests "submisos" que a la
que menys t'ho esperes et talla el coll d'un tall.