AD.: Cert, aquesta és l'actitud que'l domina quan s'enfronta a figures
d'autoritat masculina: Pare, germà gran, caps d'empresa... Però,
afortunadament, mai arriba a fer molt de mal. Jo diria que acaba tallant-
se'l a si mateix. Autoesclavizant-se al sistema i a qualsevol dona
dominant. Hauria d'aprendre a lluitar per si mateix per tal de sentir-se
més independent, lliure i feliç.
NM.: O comprar-se un gos..! I la resta de personatges?
AD.: També està el personatge de la jove mare gitana que abandona el
seu fill en mans de la tarotista. Aquest dolç personatge estava
especialment pensat per la Carme Guinyard (una bella dona amb dues
grans aspiracions i un gran cor però dominada per una voracitat d'amor
desbocat que la porta a destruir totes les seves relacions amb els
mascles).
NM.: I com les destrueix?
AD.: És una dona molt passional. Perd el nord i ho deixa tot per córrer
romàntiques aventures amb el galant que la corteja circumstancialment (i
sempre en sorgeix un de nou, ja que és una dona espaterrant). Quan
s'adona del que ha fet ja és massa tard i ja ha perdut tot el que la
convertia en una dona orgullosa de si mateixa, generosa i forta: Lloc de
residència, fills, marit, etc. Té una mena de caràcter incontinent. No se'n
sap estar de gaudir de tots els capricis i acaba fent l'amor amb tots els
mascles del món. Una mena d'amant universal que roman sempre sola, ja
que destrueix, invariablement, totes les relacions.
NM.: Una nimfòmana?
AD.: No. Jo diria que és algú totalment emocional que només li agrada
gaudir de la fase d'enamorament en les relacions i que defuig la
continuïtat i sobretot la davallada. És addicte a la "borratxera amorosa" i
evita la ressaca de manera gairebé fòbica.
NM.: Que se li pot aconsellar a algú així?
AD.: Que s'uneixi a un home lliberal i poc possessiu i que no es
desenganxi d'ell encara que el mateix Brad Pitt li ofereixi una nit de
somni en una illa perduda en el Pacífic Sud. Això li donaria una