AD.: Ok... Estic d'acord amb tu: Molta gent està obnubilada amb tot el
que ve de Nord-amèrica i no és d'estranyar ja que estem consumint
contínuament productes, imatges i estil de vida americà. Sembla que
encara perseguim la il· lusió de “el Dorado”, el mateix que els
conqueridors espanyols.
NM.: Si. Resulta curiós que tenint tan a prop un continent tan ric i alhora
tan poc conegut com Africa, l'ignorem completament i en canvi som
capaços de centrar tota la nostra atenció en banalitats tan supèrflues com
el lliurament dels "oscars" a Hollywood.
AD.: Si, la veritat és que això diu molt poc a favor dels europeus en
general. Si no canviem de model, acabarem com els antics grecs que van
ser absorbits per la poderosa Roma!
NM.: No ho dubtis pas, Alfred. Fixa't en la quantitat de persones
ambicioses que per aconseguir els seus propòsits professionals i
d'ascensió social es veuen impel· lides irremeiablement a cursar estudis
als EUA.
AD.: Jo en conec algun. És una bona manera de promocionar-se!
NM.: Efectivament. Fins i tot en el món de la sanació i la teràpia
alternativa, molts són els que contacten amb xamans americans.
AD.: Si mes no, hem de reconèixer que a Amèrica estan més oberts a
mètodes no estrictament científics. A Europa, la Santa Inquisició es va
carregar a milers de bruixes i bruixots innocents i ara tot el seu antic i ric
coneixement ens sembla una superxeria.
NM.: Si, hem perdut la visió sagrada de la vida i el contacte amb la
natura. Només valorem la ciència i la raó. Però, per aquest motiu estem
fent l'entrevista aquí- al continent Africà-, en aquest fantàstic bressol de
la civilització humana!
AD.: Ah! si.
NM.: Que et sembla si seguim avançant amb aspectes biogràfics de la
teva vida? Per què no m'expliques el que et va passar en aquell poblet
tunisià quan anaves a la recerca de l'escola sufí?