En aquest punt del relat Nilson ha de fer un gran esforç de contenció per
no esclatar en una riallada i faltar a la seva paraula.
AD.: Jo em vaig aixecar de cop i vaig exclamar de manera contundent:
“Els cristians no fem això!”. Immediatament em vaig dirigir cap a la
porta, vaig sortir al pati i després al carrer, on vaig arrencar a córrer en
direcció a l'hotel. De reüll vaig poder veure com aquell jove àrab sortia
rere meu amb la cua encara ben dreta. No obstant això- gràcies a la verge
de Guadalupe-, sóc bastant ràpid en el sprint i vaig poder ficar-me dins
l'hotel abans que aquell “ simi pervertit” em donés abast.
Així és com va concloure la meva recerca sufí. En aquell moment, sense
pretendre-ho, vaig renunciar a l'essència de totes les coses i vaig decidir
tornar a ser el típic bon cristià.
NM.: Al· leluia!
I aquí acaba, benvolguts lectors, l'últim lliurament d'aquest entretingut
diàleg entre l'insigne mestre Nilson Mandala i el seu humil aprenent,
Alfred Dusaiaiai!