cosa i el principi d'una altra. Potser una nova vida. Ja veurem.
NM.: Sí. I també podries morir abans d'arribar al mes de Juny! Demà
mateix podries estar mort. Qui sap! Convé estar preparat per si de cas.
AD.: Aquest viatge a l'Índia és com una mort voluntària. El mateix que
em va ocórrer quan vaig estar en la comunitat Baul a Arizona. És anar al
cor del canvi.
NM.: Fins ara mai has parlat del viatge que vas fer a Arizona. T'agradaria
parlar-ne?
AD.: Podria escriure un llibre sobre l'experiència. El millor és que em
facis preguntes concretes. Que vols saber?
NM.: Que et va empènyer a realitzar el viatge?
AD.: Escapar (imagino).
NM.: Escapar de què?
AD.: De la meva vida tal com era. Tenia un gran impuls a canviar-ho tot
de cop. A creuar una porta i trobar-me en una realitat totalment diferent.
NM.: A morir en certa manera.
AD.: Sí.
NM.: I què va ocórrer?
AD.: Vaig creuar la porta, em vaig submergir irremeiablement en una
nova realitat que em va fer trontollar considerablement i als 15 dies ja
estava de tornada.
NM.: Així va ser un viatge curtet! Què vas descobrir en la comunitat?
AD.: El més important va ser veure en Lee Lozowick -el mestre
espiritual de l'Ashram-, un home compassiu. La bondat que jo imaginava
en Crist (que possiblement és també el reflex de la meva pròpia bondat)
era present en Mr. Lee. Quan ens vam veure per primer cop, ens vam
mirar als ulls i jo em vaig esfondrar i plorar.
NM.: Ah.
AD.: Seguidament vaig entrar en una altra dimensió fins que el meu ego
es va recompondre i al cap de diversos dies vaig sortir d'allí escopetejat.
Jo encara no estava preparat per "rendir-me al diví". A lliurar-me a
alguna cosa molt superior a la meva vida vulgar i ordinària; Al meu