infern de cada dia. La veritat és que les meves febleses encara pesaven (i
pesen) més que les meves virtuts i això em va fer tornar a casa, havent
fracassat heroicament.
Alfred reflexiona uns segons i segueix el discurs.
De totes maneres l'experiència em va reafirmar en la meva intenció de
seguir amb el meu treball interior per tal de poder tornar allí en el futur i
lliurar-me definitivament a alguna cosa més elevada que el meu “petit
ego infeliç”.
La bondat i l'amor d'aquella gent em va captivar de debò. Si haig de ser
sincer la comunitat de Mr. Lee és el més proper a la porta del paradís que
he conegut. De totes maneres estic convençut que hi ha un fotimer de
llocs semblats a l'Índia. Per exemple, l'Ashram del guru de Lee Lozowick
anomenat Sri Yogi Ramsuratkumar que resideix a Arunanchala.
NM.: Aniràs a veure'l en el teu proper viatge per aquelles terres?
AD.: No crec. Estic sota una altra influència espiritual.
NM.: Jo diria que t'escaqueges (però no passa res). Tard o d'hora trobaràs
el teu guru. És inevitable.
Nilson i Alfred suspenen el seu diàleg, per uns instants i baixen a la
cuina de la Magnòlia per preparar una infusió de menta amb llimona.
Alfred afegeix una mica de mel en cada got i serveix la infusió en la
taula que hi ha en el jardí. Tots dos seuen tranquil·lament i reprenen la
conversa.
NM.: Alfred, expliquem que has somniat aquesta nit.
AD.: No ho recordo massa bé.
NM.: A primera hora del matí m'has comentat que havies somniat una
curiosa transformació en el teu propi cos.
AD.: Ah! Sí, sí.
NM.: M'ha semblat un somni revelador.
Alfred comença a recordar bocins del seu somni nocturn i a poc a poc va
reconstruint la totalitat de la pel·lícula onírica. Es disposa a relatar-lo i
ho fa en temps present, com si estigués revisquen el somni.
AD.: Sí. Veig el meu cos des de la finestra dels meus ulls. Tinc aspecte