de ser mig humà mig vegetal. Un petit ésser d'aquells que apareixen en
els contes irlandesos. Observo que el meu membre sexual té vida pròpia i
que es mou com si es tractés d'una gran anguila que remunta el corrent.
La resta del meu cos és arrossegat per la seva força. En un tram del riu
d'aigua tranquil· la on la llum solar es filtra i es torna verdosa apareixen
divuit nines de drap brut en avançat estat de descomposició que porten el
seu nom brodat en el vestit. La primera es diu Alirthia. El meu
anguilejant membre penetra llefiscosament entre els seus llavis i enfila
pel seu cos fins al més profund del seu interior. Una vegada en l'extrem,
el meu membre comença a augmentar el seu volum fins a fer esclatar la
nina com de si d'una pútrida borsa d'escombraries es tractés. Ocorre
exactament el mateix amb cadascuna de les nines. La següent porta un
nom brodat en fil d'or en el ras del davantal: Rumhia. La tercera es diu
Beathia, la quarta Charithia, la cinquena Paulinia, la sisena Theia, la
setena Marthia, l'octava Isabelia, la novena Monsinia, la desena
Mariania, l'onzena Mirelia, la doceava Mircelinia, la tretzena Annia, la
catorzena Tresia, la quinzena Lourdia, la setzena Sinotria, la dissetena
Oxcania i la divuitena Filohinia. Després el meu membre recobra el seu
volum normal i segueix navegant lliurement deixant-se portar pel corrent
del riu vibrant. Se'm premia amb una capa de llum que en cobrir la meva
esquena em transforma en un ésser invisible.
NM.: Bonic somni.
AD.: Sí.
I aquí acaba, benvolguts lectors, aquesta apassionant -i en certa manera
críptica-, part de l'entrevista més llarga mai realitzada a un anònim i
humil pintor contemporani.