"la seva" visió del món i que cap d'elles és del tot certa o del tot falsa.
Simplement és una visió parcial.
NM.: Ja, però el que aquí ens interessa és qu'em donis la teva visió
"parcial".
AD.: Crec que la meva visió vària segons el meu estat d'ànim; Quan em
poso pessimista penso que "l'home és com una plaga" que acabarà per
destruir-se a si mateix i destruir el planeta en el qual habita i unes altres,
quan estic inspirat-, penso que tot té un sentit "diví" i que no importa
massa el que fem, ja que tot està previst. En tot cas, em consola pensar
que no podem "carregar-nos" l'univers sencer. Gràcies a Déu tan sols
som una engruna insignificant!
Així que la meva visió de la vida, en general, és cada dia més "sagrada".
Fins i tot la de la meva pròpia vida: Crec que tinc alguna cosa a fer aquí i
que quan ho hagi realitzat, canviaré d'estat.
NM: Qui sap...
AD.: A vegades, quan em sento malament, em consolo pensant en la
mort; Que més dóna tot si inevitablement hem de morir! Perquè donar-li
tanta importància als mals d'aquest món malalt, si en definitiva, moriré el
mateix que el meu veí, la meva núvia, el meu pare, la meva mare o el
meu gos? No és millor realitzar diligentment la tasca que a un el
pertoqui, que dedicar-se a fer mal als altres o a un mateix?
NM.: Cert. Hi ha molta gent inconscient que es dedica a fer mal als
altres, però: No és una mica arrogant pensar que tens una "missió"? No
patiràs pas el famós complex de Jesucrist?
AD.: Podria ser, podria ser... De fet, a la meva família, pel que he sentit,
hi ha hagut més d'un il·luminat que, pel que sembla, "estava en contacte
amb Déu" (he he).
NM.: Això passa si un està "dividit". És un dels símptomes de
l'esquizofrènia. Tu escoltes veus?
AD.: De moment no.
NM.: Bé, Alfred. Si escoltessis alguna veu avisa'm que t'internarem al