frenopàtic i t'aplicaran un tractament intensiu d'electroxoc que't farà
escoltar veus i veure llumetes de colors (ha ha ha).
AD.: Sí. No pateixis. Ja t'avisaré!
Alfred segueix amb el seu discurs.
AD.: A banda de bromes. Crec que la malaltia surgeix quan no acceptem
el que som o fem (ni la realitat que ens envolta). Aquesta és la causa del
sofriment. Efectivament, si en comptes de lluitar o desitjar cegament,
aconsegueixes acceptar la teva situació i circumstàncies, inevitablement
guanyes felicitat i saviesa.
NM.: La saviesa de la resignació.
AD.: Sí. Aquest és un bon títol que resumeix el meu pensament.
Resignar-se amb alegria i deixar de lluitar per coses il· lusòries. Això és
rendir-se a la divinitat. Lliurar-li a Déu el que li pertany... I tots li
pertanyem!
NM.: Estic d'acord... Una darrera pregunta: No és contradictori parlar de
Déu sent budista? No sabies que els budistes són ateus?
AD.: Doncs no. Gràcies per dir-ho. Ja m'informaré millor!
NM.: Ai! Budistes de cap de setmana!