la mandra. Precisament són els dos trets que més caracteritzen als
cristians de l'Europa romana i medieval.
NM.: Ah!
AD.: L'eneagrama és un antic coneixement que procedeix de certa ordre
sufí centreasiàtica i que, actualment, està sent àmpliament divulgat, fins i
tot per alguns monjos cristians com Riso. No obstant això, solament és
realment útil si s'aprèn amb un mestre sufí que estigui dins de la linea
directa de transmissió.
NM.: Claudio Naranjo és sufí?
AD.: No se sap (ni importa massa). Els veritables sufís mai diuen si ho
són o no (excepte els que procedeixen del sufisme Islàmic com l'Oruç
Güvenç i d'altres). Ell pertany a l'escola del quart camí i el seu mestre és
Oscar Ichazo.
NM.: Quart camí? Si, em sona... Les credencials semblen bones!
AD.: Suposo. No sé.
NM.: Segur que sí. Prossegueix.
AD.: L'eneagrama és un mapa de la personalitat humana. En realitat la
descriu d'una manera sorprenentment afinada. Per experiència pròpia,
puc afirmar que si estudies l'eneagrama en els grups de Claudio, la visió
que tens de tu mateix i també, la que tens dels éssers que t'envolten,
s'àmplia moltíssim. I no solament això, aprens a acceptar, a apreciar i
conviure amb els diferents tipus egoics, la qual cosa, si et pares a pensar-
ho bé-, sembla més un miracle que una ciència que es pugui incorporar.
NM.: Doncs jo et veig molt solitari!
AD.: Er... Cert. Solament és un atac d'autisme temporal. Una etapa.
NM.: Ja fa onze anys que rodes pel món tu solet. Vols dir que
sobreviuràs al teu desert personal?
AD.: Tots hem de morir... Si no torno del desert, com a mínim ho hauré
intentat! A més la solitud és un pas ineludible si vols fer neteja de veritat.
La gent que no surt del ramat difícilment s'arriba a il· luminar. No hi ha