objectivitat dins del ramat... Això si: S'hi està més calent!
NM.: Bé. Deies que a Europa abunda el caràcter poruc i el mandrós
espiritual. En què et bases per afirmar això?
AD.: El fet que els cristians del passat oblidessin aquests dos trets, ens
dóna la pista de quin peu coixeja la socio-cultura Europea. Una cultura
predominantment cristiana. De fet, les persones del tipus "poruc" o les
del tipus "mandrós espiritual", en general, són persones molt ben
integrades i acceptades en el vell continent, ja que s'ajusten perfectament
al model cultural imperant i de fet, el lideren.
NM.: Podries donar algun exemple de personatge poruc?
AD.: Aznar, Hitler...
NM.: I de mandrós?
AD.: El Papa o la Merkel.
NM.: El Papa sembla més aviat actiu!
AD.: És una activitat "social" la que realitza. Una activitat
"evangelitzadora". La seva mandra és espiritual. Això significa que evita
el veritable contacte amb si mateix.
NM.: No ho veig massa clar.
AD.: És senzill; Jesucrist va romandre en el desert durant 40 dies.
Aquesta experiència interior va ser un punt d'inflexió en la seva vida.
Quan va tornar del desert es va posar a ensenyar el que havia descobert
en si mateix. Cap Papa, que jo sàpiga-, ha estat mai en el desert 40 dies
lluitant amb el seu ego i vencent, finalment, la mort.
NM.: No. Crec que no.
AD.: No obstant això, el Papa lidera a una col· lectivitat enorme de
persones i ensenya i defensa una"veritat" que dóna per fet, però que no
ha comprovat personalment.
NM.: Té fe.
AD.: Clar, clar. En això es basa el model cristià que es dóna a Europa (i