sortir cap a Mangerton Hill, és la causa de la meva explosió gàstrica.
Recordes que quan sortíem, Ms. Eileen, va comentar misteriosament:
"Mai arribareu al Mangerton!"?
NM.: He he.
AD.: No hauria d'haver-li dit que vaig veure el seu nom en una tomba en
el Killaha cemetery. Vas notar com va perdre l'equilibri i va haver
d'asseure's?
NM.: Sí. Em temo que, sense pretendre-ho, vas anunciar la seva propera
mort. Va ser un xoc per a ella. Crec que va decidir retornar-te el "cop"
ajudant-te a netejar el teu inflat estómac.
AD.: Crec que m'ha "castigat" amb un dels seus deliciosos "pastissos
bomba".
NM.: Més que castigar-te t'ha "ajudat" amb la seva medicina.
AD.: Maleïda la gràcia que em fa la seva "ajuda"!
De sobte, piquen a la porta. Una de les encantadores filles de Ms.
Eileen, ve a portar una safata amb menjar pel malalt. L'Alfred, sense
moure's del llit fa un gest a Nilson perquè el rebutgi. No obstant això
Nilson accepta educadament el menjar i l'apropa al convalescent.
NM.: Mira aquí tens més "medicina"!
AD.: Ugg! Ara mateix no tinc gana, la veritat!
NM.: Menja-t'ho més tard. Et vindrà bé per calmar l'estómac. Mira quin
detall: Fins i tot t'ha posat un got de gasosa!
Alfred reprimeix un "que se la foti pel cul la gasosa" i s'enfonsa en el
més profund del càlid llit on es troba. No hi ha dubte, Ms. Eileen sap
com tractar als follets entremaliats!
Mucross wood, 23 d'agost de 2001.
Nilson i Alfred, recuperat ja de la seva inesperada purga surten
d'excursió al bosc que envolta Mucross Abbey, molt a prop del