NM.: Està bé. Anem.
Nilson i Alfred deixen la terrassa de l'hostal on estava tenint lloc
l'entrevista i surten a peu cap a l'extraradi. Creuen la ciutat en silenci
recorrent els carrerons empedrats cap a la sortida més propera. Quan
arriben al lloc on les casetes es fonen amb els camps segueixen per un
camí que comença davant d'ells i desapareix una mica més enllà, entre
dos pujols.
NM.: Són així les teves sessions de “a-passeigteràpia”?
AD.: Passeigteràpia!
NM.: Això, “ passeigteràpia ”.
AD.: Exactament. Si mes no, els meus acompanyants no són tan
esbojarrats com tu.
NM.: (Somriu) Gràcies. Parla'm una mica més d'aquesta modalitat
terapèutica anomenada " passeigteràpia". N'ets tu l'inventor?
AD.: No. És la fórmula terapèutica més antiga del món. La practiquen els
druides, els sufís, els mestres taoistes, els sadus, els bauls, els xamans, els
sherpas, els lamas... En general, en les sessions individuals de
passeigteràpia gestalt, quedo amb el sol· licitant en algun lloc prèviament
acordat i des d'allí partim a peu. La sessió dura un temps determinat que
depèn de les circumstàncies.
NM.: I en què consisteix exactament una sessió de passeigteràpia?
AD.: Consisteix a “deixar-se portar pel que sorgeix”.
NM.: A què et refereixes?
AD.: Quan ens interrelacionem amb una altra persona es produeix un
fenomen subconscient difícil de descriure, que estructura i determina la
qualitat del contacte que està tenint lloc. Totes les persones som
caracteriológicament diferents, (malgrat les similituds) i això, sumat a
altres factors com el sexe, l'edat, la cultura, la biografia, etc., fan que la
relació cristal· litzi d'una manera o una altra. Podria descriure's “el que
sorgeix” com quelcom que està succeint a un nivell pre-verbal. Aquesta
cosa acostuma a quedar oculta, si mes no, està modelant la relació.