ombria zona del bosc et corprèn, dos cérvols et porten a un camí ocult,
el verd inunda els teus ulls i embolica el teu cos, una branca t'acarona la
cara, perds la noció del temps i camines per aquell camí qu'imaginaves
quan llegies els contes fantàstics de la teva infantesa i de sobte, apareix
un antic cementiri. Unes vaques et saluden en arribar com si sabessin
d'on véns i tornes al món dels homes; Aquests éssers que han perdut la
llum i donen voltes sense saber on van. Uns criden, uns altres et
trepitgen si no t'apartes, els altres van tan ràpid que ni et veuen... Alguns
et miren amb menyspreu o amb duresa. Si mes no, podria haver-n'hi un
que té una expressió compassiva en el rostre. Fins i tot podria passar
que una dona gran et somrigui o un vell et saludi. Un noi s'apropa a tu;
És el borni del poble. Sembla que li agrada la teva companyia i seu molt
a prop...
Quan més net està un de prejudicis, creences i preconceptes limitadors i
accepta les seves emocions contradictòries i la seva sexualitat o la seva
agressivitat animal i la circumstància en què viu, més probable és que
vagi prenent contacte amb la màgia. S'arriba a un punt en què tot
adquireix sentit i forma part d'un procés diví en el qual un es troba
immers. Per arribar a això cal fer un treball de consciència i
purificació; Una neteja interior en la qual un descobreix i s'allibera -
mitjançant el penediment-, dels "pecats" interiors... Valerie Dulimont
Rossellini a la Wikipedia.fr"
AD.: Penediment, pecat... Aquesta seria una forma molt cristiana
d'expressar-ho!
NM.: Alguns pensen que Jesucrist era un mag. Va fer miracles per a què
els cecs contactessin amb el món de la màgia. Guaria la gent amb les
seves mans, convertia l'aigua en vi. En realitat va ser un gran "bruixot"
que es va fer famós i va crear escola. No obstant això, per desgràcia, el
seu culte va caure en mans dels emperadors romans. Els pares de
l'església es van corrompre i les paraules de Jesucrist van ser
manipulades, transformades, malenteses i es van utilitzar en benefici
d'interessos egoistes. A l'imperi romà, a partir de Constantí i d'altres
líders terrenals posteriors-, els interessava homogeneïtzar els seus
territoris i poc a poc, els «pares de l'església» van començar a col· laborar
en aquests interessos polítics a canvi de privilegis. Segles després, ja no