NM.: Estàs segur?
AD.: Sí. Crec que sí.
NM.: I com intentava aquell noi sàdic del retir "tocar-te els nassos"?
AD.: Doncs, per exemple, durant l'esmorzar creuava el seu braç a uns
centímetres de la meva cara per abastar la melmelada. O a la nit quan jo
anava a agafar el son, començava a moure's intencionadament, per
despertar-me.
NM.: No estaràs fabulant?
AD.: Això mateix va insinuar el mestre.
NM.: Potser t'espantes per no res. Pel que veig, aquest noi, l'única cosa
que desitjava era "jugar" una estoneta amb tu.
AD.: Un joc molt sinistre, no creus? Un joc que ha matat i mutilat a
milers d'assetjats i assetjades psicològiques. El joc "d'amedrentar".
NM.: El joc d'un "ego 2" (l'orgull) amb algú a qui vol posseir i
manipular. Si aprens a veure-ho com una prova d'amor malentès i mal
manifestat acabaràs acceptant i, fins i tot, agraint la crueltat dels
maltractadors sàdics. Òbviament, no cal deixar-se atrapar per "l'ego 2", ja
que això et convertiria en el seu esclau, simplement cal fer-li creure que
ets seu i més endavant, "passar totalment d'ell" (o com et va recomanar
en Claudio, no dirigir-los-hi la paraula. Tal cosa els fa suavitzar el joc
maltractador en què freqüentment s'instal· len).
AD.: Això és molt fàcil de dir però difícil de dur a terme quan et trobes
en una situació com la que es dóna en un retir de 10 dies. L'única cosa
que pot salvar-te és la concentració escrupolosa en la respiració i no ser
arrossegat per la ment destructiva. No reaccionar a les provocacions.
Mantenir la ecuanimitat.
NM.: Ja. I dius que el mestre et va obligar a abandonar?
AD.: Sí. En realitat, solament quedaven dos dies de retir, dies en els
quals la disciplina es relaxa progressivament.
NM.: Possiblement et van fer fora "perquè tornessis". Com en altres