escoles per les quals has passat.
AD.: Potser... Però no tornaré!
NM.: Er... Doncs que segueixin sense tu! De fet, el teu viatge no ha fet
més que començar.
AD.: El "mestre" que va dirigir el retir (i també Silvia Menkantó
Tubolo), em van aconsellar que fes ioga.
NM.: I que faràs?
AD.: Ioga.
NM.: Això sona bé. "Per aprendre del mestre cal saber fer el que
suggereix". I a on i amb qui penses practicar ioga?
AD.: Vull anar a Goa, India, on hi ha uns quants centres on fer la
formació de professor de ioga.
NM.: Goa?
AD.: Sí. Per cert: Com pot identificar un neòfit com jo a un veritable
mestre?
NM.: Segons el meu punt de vista subjectiu, en aquest assumpte del
mestratge hi ha nou nivells. Osigui que hi ha nou tipus de mestres que
difereixen entre si en evolució personal, abast espiritual i forma material.
AD.: (Interessadíssim) Podries descriure cada tipus de mestre?
NM: (fent-se passar per erudit) Si clar... El més habitual i més incomprès,
però inferior en evolució espiritual, és "el teu propi veí". Qualsevol
persona que amb la seva manera de ser malalta e inconscient,
aconsegueix treure't de polleguera. Aquest seria el primer tipus de
mestre. Un mestre involuntari que no té ni la més remota idea de la seva
pròpia divinitat i que, en definitiva, no és més que un ruc que actua sense
assabentar-se del que fa. Tu series un mestre d'aquest tipus Alfred. Un
mestre de primer nivell he he.
AD.: Ah ja (gràcies amic!).
NM.: Bé. El mestre de segon nivell, en general, sol ser el teu propi gat, el