L'ideal seria que els patrons emergents fossin viscuts plena i
conscientment com a pas previ pel canvi.
NM.: Podries concretar una mica més com és la teva tasca?
AD.: Intento fer una lectura el més clara possible del fenomen que es
produeix quan el sol· licitant està amb mi, alhora que em deixo portar per
la situació donada sense oposar resistència. Si aconsegueixo fer aquesta
lectura i no ser desbordat pel que succeeix -la qual cosa no sempre és
possible-, reacciono espontàniament adoptant la posició adequada o
prenent l'acció correcta que permet que el patró relacional es flexibilitzi a
poc a poc. En general improviso sobre la marxa basant-me en el
coneixement caracterològic que aporta el protoanàlisi claudià (el qual
descriu afinadament les diferents estructures de l'ego).
NM.: I perquè no fas les teves sessions en un espai tancat com la majoria
dels terapeutes?
AD.: Er... Per què el meu caràcter és més aviat paranoide!? (A mes no té
massa importància el lloc on es desenvolupa una sessió de teràpia). És
possible crear un clima d'intimitat en els llocs més insospitats. Disposo
d'una sala a casa meva a més del centre La Magnòlia, però m'agrada
deixar-me portar per la meva irrefrenable tendència ciclo errática
(sobretot a la primavera). M'agrada canviar d'escenari quan té lloc una
“trobada” i una sala de consulta és, senzillament, un decorat més que,
obviament, també té la seva funció específica. L'elecció depèn del
moment i de la persona.
NM.: Bé. I un caràcter paranoide pot ajudar a algú?
AD.: Et contestaré amb una pregunta: Pot un minusvàlid com Stephen
Hawking ser útil a algú?
NM.: " Touché".
AD.: Molts cops em sento com un monjo que visita als seus familiars i
amics d'un a un i te cura que tots creixin de manera sana. L'indret on té
lloc la trobada és el de menys sempre que aquesta es produeixi.
NM.: I tu que hi guanyes?