AD.: Suposo.
NM.: I no ho va impedir?
AD.: No. Es va limitar a pagar-me una assegurança mèdica.
MN.: I per què creus que no ho va impedir, donat que una mare és
conscient de l'animadversió envers algun dels seus fills?
AD.: És una esclava que té "por".
NM.: "Por" de què?
AD.: No estic segur. Segurament del fracàs que representa un matrimoni
fallit.
NM.: Jo diria que té "por" que li facin el que t'han fet a tu! Que la fotin
fora de casa!
AD.: Sí. És una víctima de maltracte psicològic.
NM.: Doncs, ho lamento per ta mare.
AD.: Bé. Suposo que a ella li agraden els psicòpates. Hi ha diversos
psicòpates a la família del meu pare.
NM.: Una família tòxica?
AD.: Tòxica i cobdiciosa.
NM.: Money, money, money.
AD.: Efectivament. Hi ha uns quants individus capaços de matar per
diners. Una de les meves germanes ho ha manifestat sovint i tothom li riu
la gràcia.
NM.: Perillosa.
AD.: Sí. Per això no m'hi acosto. Si cometés l'error de tornar a l'entorn
familiar, se'm tiraria al coll directament, per tal de quedar-s'ho tot. Ho ha
fet des de petita (tirar-se'm al coll i robar el que abandono).