AD.: Doncs que se m'oblida la paranoia i la depressió durant una
estona... Sempre que dónes alguna cosa, reps alguna cosa a canvi (tot i
que faig el que faig per amor a l'art). Normalment, el que rebo m'arriba
en forma d'ajut o lliçons de saviesa. Quan ajudes l'altre, t'ajudes a tu
mateix. Fas conscient coses que són universals.
NM.: Bé. Que et sembla si descansem una mica, aquí mateix.
Nilson i Alfred s'aturen sota un arbre mort. La vista panoràmica de la
vall els sorprèn per la seva al·lucinant bellesa. Els colors inflamen les
seves minúscules pupil·les i els sons reverberants s'amplifiquen fins a fer
esclatar en mil partícules centellejants les seves caragolades ànimes.
Decideixen passar la resta del dia i la nit en el meravellós paratge.
Montanyes de Tbilisi, 13 d'agost de 1998.
Nilson prossegueix l'entrevista.
NM.: Oi que també estàs formant un grup de creadors amb el meu propi
nom?
AD.: Sí. El CerKle de Creadors Nilson Mandala.
NM.: I en què consisteix exactament?
AD.: Fa temps que rondava pel meu cap la idea de reunir a un grup de
gent interessada a desenvolupar la seva creativitat a partir de diferents
mitjans d'expressió artística com són la pintura, la música i la poesia.
M'apassionava la idea d'organitzar una mena de marató de les arts. Fins i
tot vaig arribar a imaginar el que seria un taller-escola de cinematèrapia ,
cosa que donaria cabuda també al teatre i la dansa.
Finalment, donada la meva paranoia vaig haver de fugir (d'un familiar
assetjador que volia apropiarse de la meva herència) i limitar-me a
alguna cosa que fes viable la realització del projecte; Aquesta cosa és el
medi informàtic que, gràcies a les seves característiques, dóna enormes
possibilitats tant per a la creació com per a la difusió de les obres
realitzades. Ara faig servir aquest enorme basar que és internet on pots
muntar la teva paradeta de manera relativament assequible. La publicació