l'objectiu és fer-te fugir, per tal de robar-te allò que abandones.
NM.: Vivim en un món de depredadors cada cop més agressius. Com et
protegeix el Dharma d'aquesta realitat?
AD.: Com dic, el Dharma actua en l'àmbit mental, però afecta les
emocions i l'acció. El Dharma ajuda, al qui l'adopta, a ésser "equànime".
Quan un és agredit en el món mundà, perd l'equilibri. La meditació, la
respiració conscient, la repetició de mantres, pensar en el teu mestre, etc.
fa que recuperis el centrament. L'agressió et descentra i la pràctica
meditativa o espiritual et retorna el centrament. Més o menys queda
explicat així la conseqüència de "prendre refugi".
NM.: Em costa de creure que algú tan lliure com tu hagi pres refugi!
AD.: Per nassos, Nilson. A casa m'assetjaven psicològicament i en fugir i
viure sol en aquest món tan depredador, m'he vist obligat a seguir una
disciplina espiritual de consciència, per tal de sobreviure a l'assetjament
ferotge que he patit.
NM.: Per una qüestió de supervivència?
AD.: Sí. Jo he estat durant anys a un pas del suïcidi donades les
agressions familiars i veïnals que he patit. Si encara sóc viu és per què
Déu vol i perquè he pres refugi. Si no hagués pres refugi jo ja no seria en
aquest món tan voraç (bàsicament, perquè tinc poques defenses i mai he
estat agressiu). Els depredadors abusen dels mansos. Jo sempre he estat
manso i per aquest motiu vaig caure del ramat familiar.
NM.: Entesos, Alfred. Ara, si et sembla bé et proposaré un joc imaginari.
Ok?
AD.: Sí, fes. Estic intrigat.
NM.: Tanca els ulls, relaxa't, respira profundament i imagina que ets un
cabdill polític que participa en les eleccions generals. Em segueixes?
AD.: Ho intento.
NM.: Aviat comença la campanya i has de presentar projectes i millores
per tal que et votin els electors del teu país. Quines idees proposaries?