Òbviament, quan un psicòpata "abat algú", en treu un benefici material
i/o de poder i/o sexual (en cas contrari no s'arriscaria, ja que sap,
perfectament, que està "trepitjant i destruint" a algú que té uns drets
legals i humans, que ell està transgredint "intel·ligentment", per tal
d'obtenir un guany).
Descobrim, doncs, en el psicòpata, al clàssic "trampós", que guanya als
altres de manera calculada, freda i metòdica i, sobretot, fent "trampes",
manipulant, mentint, transgredint i "ficant por".
L'acció trepadora i competitiva del psicòpata és prou rellevant. De fet, el
psicòpata és malaltissament competitiu i vanitós. Gairebé es podria dir
que la competitivitat és la seva debilitat. Reacciona,
invariablement, competint i se'l manipula fent-lo competir. També se'l
manipula amb l'adulació, ja que és molt vanitós i, habitualment,
creu que és molt intel·ligent. De fet, sempre està intentant demostrar, a la
gent que l'envolta, que ell és el millor. Aquesta manera de ser el
converteix en el típic "trepa".
L'individu amb trets psicopàtics enfoca la seva vida de la següent
manera: Abastar objectius materials i/o sexuals concrets i, portar a terme
accions sistemàtiques per guanyar als rivals i arribar a ser "el líder”,
donat que ser-ne, li serveix per abastar “objectius”. I, sovint, ho
aconsegueix, ja que -tot i ser un mediocre sense humanitat-, té una
intel·ligència estratègica i bèl·lica notable. És l'assassí perfecte que mai és
enxampat.
Molts cops, el guany és sexual. Efectivament, el fet d'anar de líder
triomfador per la vida, li dona victòries en el camp de la conquesta
sexual.
L'ambició d'un psicòpata no és ni interior, ni espiritual, ni artística. La
seva és una ambició social, econòmica, material, bèl·lica... Cerca el poder.
Per què?