Doncs perquè té "por" i és una persona insegura, i la seva manera de
superar la por és posar-se pel damunt dels altres.
Pateix una mena de complex d'inferioritat que compensa fent seu el
control del territori, persones i recursos (3). Té pensaments d'aquest
tipus: "Millor tenir a tothom controlat" o "si ho controlo tot,
viuré més tranquil" o "les persones són objectes que s'han de domesticar
amb el mètode de premi o càstig... Si obeeixen, se'ls gratifica i si
desobeeixen, se'ls castiga".
El psicòpata li té fòbia a la derrota i al descontrol i la seva visió subjectiva
dels humans que l'envolten és escindida o maniquea i es pot,
esquemàticament, descriure així:
-Gent que ha sotmès –gent del seu bàndol-, i que l'obeeix gràcies al
control, el suborn, l'agressió i la por que se'n deriva (una mena de
dictadura familiar, nacional, etc.). Els bons (de la pel·lícula il·lusòria del
psicòpata).
-Enemics o rivals (a batre). Són tots aquells éssers
innocents que podrien llevar-li el poder. Els dolents (de la pel·lícula
il·lusòria del psicòpata).
El psicòpata -en el món social que l'envolta-, es posiciona com el líder de
tots aquells que ha aconseguit sotmetre i com assetjador
implacable dels rivals. Això ens dibuixa a la típica persona autoritària o el
"petit dictador" que lidera a un grup familiar, social, empresarial, polític,
nacional, etc.
Es mou en grup. El psicòpata no és pas un solitari, ja que tot i ser molt
agressiu, té por... I qui té por, habitualment, no abandona "el ramat". La
seva aspiració és ser el líder d'un ramat humà. Així doncs, la seva
conducta "trepadora" –reactiva i competitiva-, és dóna dins dels entorns
socials. Normalment, aquest tipus de persones amb trets psicopàtics o es
fan amb el lideratge o segueixen a algú que consideren una "autoritat".