(1) Manipula a la gent amb la por (p.ex.: “Si et dediques a la música seràs
un desgraciat”).
(2) Europa és una cultura racional amb un marcat caràcter psicopàtic i el
seu funcionament general estimula els trets d’aquest tipus, en els
individus.
(3) Un cas molt conegut és el del dictador Francisco Franco, que va
perdre, accidentalment, un testicle d'un tret. Aquesta mancança la va
compensar ascendint, violentament, al cim del poder militar i terrenal
d'Espanya.
(4) El sacrifici d’una persona, sigui Jesucrist o qualsevol altra, té una
funció evident: “Ficar por als que en son testimoni”. Resultat? La
obediència o submissió a la autoritat que ha realitzat el sacrifici.
Molts caps, reis, dictadors i algunes democràcies- on existeix la pena de
mort-, han utilitzat i utilitzen aquest antic mètode que persegueix
“neutralitzar el perill de pèrdua de poder”. El ”càstig”, en general, és la
manera -també anomenada “patriarcal”- de controlar als integrants de la
societat. Aquest comportament “manipulador” és típic del mal tractador
psicòpata i també del mal tractador de tipus sàdic.
El cas de Jesucrist és molt interessant: l’autoritat local, converteix a un
innocent en delinqüent i finalment, el sacrifica per tal d’aturar als
insurrectes. Com se’ls atura? Doncs amb la por, òbviament, ja que s’està
enviant una amenaça molt clara: “Si fas com aquest, et matem”.
(5) Es pot descriure al psicòpata com un covard amb una brillant
intel·ligència bèl·lica o estratègica que "trepitja" a tots els que li fan nosa,
però ho fa a base de petites agressions psicològiques sistemàtiques que, la
majoria de cops no són denunciables, però que acaben provocant
reaccions en la víctima, cosa que el psicòpata aprofita -tal com fan els
judokes-, per tal de domesticar-la, enfonsar-la o fer-la caure. És, doncs,
un hàbil provocador que acaba convertint al rival en "servidor" o en
suïcida, en fugitiu, en marginat o en delinqüent, (que ell mateix
s'encarrega de denunciar, després d'haver-lo provocat). És un assetjador
"intel·ligent", que sap com actuar per tal que no l'enganxin... Si mes no,
és algú que no experimenta amor, ni alegria, ni pau; Un malalt infeliç. La
seva única petita satisfacció és derrotar o abatre la presa (a més de tenir