Conte 2:
Els conills compassius d’Olot
Fa tres segles i mig a Olot hi havia un pagés amb esperit
científic anomenat Perot lo lladre que va decidir fer un
experiment amb els seus conills blancs. En va entrenar vuit
perquè obtinguessin pinso pitjant un dels quatre ressorts que
havia instal·lat a la gàbia. Dues de les palanques no donaven res
quan eren pressionades, una donava pinso abundant i l'altre en
donava poc i a més era una palanca rovellada que costava molt
accionar-la. Els conills després d'alguns intents van ignorar les
dues palanques que no donaven res i la rovellada que donava
poc i es concentraren en la palanca que donava pinso abundant.
En Perot va decidir complicar l'experiment i va connectar un
cable elèctric a la palanca que donava pinso abundant, de forma
que quan un dels vuit conills blancs l'accionava, un novè conill
gris (tancat a la gàbia del costat) rebia un xoc elèctric que el feia
xisclar... En adonar-se del dolor que causaven al seu company
engabiat a prop d'ells, els conills blancs deixaren d'accionar la
palanca que donava pinso abundant i passaren a pitjar,
exclusivament, la palanca rovellada.
En Perot extasiat pels resultats del seu experiment va escriure
un article, que fou publicat en el setmanari local "La setmana
d'Olot", en el que exposava el resultat del seu experiment i en el
que va afirmar que els conills blancs tenien un gran cor i
experimentaven compassió... Tanta era la compassió d'aquells
animalets que fins i tot ell va ampliar la seva consciència en
adonar-se com havia ideat aquell enginyós experiment amb