Conte 3:
El gos d’anyòs
Una tarda d'estiu Sant Pompeu Fibra va lligar un gos petaner a
un roure que hi havia a la porta de la masia on vivia.
El mateix dia va acostar-se a la casa un capellà catòlic de la
contrada per tal de discutir amb Pompeu un assumpte teològic.
En veure el gos davant de la casa el capellà va dir a Sant
Pompeu: "Benvolgut Pompeu, com és que has lligat aquest gos
que fa tan mala olor tan a prop de casa teva? No sabies que els
gossos, quan no troben res millor, mengen excrements
humans? Ets un brut i un ignorant que ni tan sols ha llegit la
Bíblia."
Sense perdre la compostura en Pompeu respongué de la
següent manera al malhumorat i autoritari capellà catòlic:
"Benvolgut capellà, ets més brut que jo. Jo he lligat aquest gos a
l'entrada de casa, però tu has lligat el gos a la teva ment!"
El capellà, emprenyat, va fer mitja volta i va desaparèixer d'allí
sense dir res.
Moral de la present anècdota: Els prejudicis i les creences són
un greu obstacle que barra el camí espiritual. És prioritari
netejar la ment de totes les impureses i relativitzar l'aparença
exterior de les coses. Portar una sotana no és garantia de puresa
mental (tal com s'ha pogut comprovar gràcies als nombrosos
casos de pedofília que s'han detectat darrerament).