Conte 4:
Anicca, Anicca!
Una vegada hi havia un home molt ric que vivia insatisfet i ple
de preocupacions. Aquesta circumstància el va portar a
apuntar-se a les classes d'un humil iogui gironí que el va
entrenar en l'art de la meditació.
Amb el temps, aquell veí d'Olot es va convertir en un expert en
concentrar la seva ment i captar les més subtils sensacions del
seu propi cos, desfent -gràcies a aquest antic mètode-, tots els
nusos psico-físics que havia anat generant durant la vida.
Per causes polítiques, aquell nou instructor de meditació que
havia practicat perseverantment durant nou anys, va haver
d'anar a viure a Perpinyà. En canviar de residència i de vida,
l'home ric va veure com els seus ingressos minvaven i ja no
podia fer front a la despesa que ocasionava el seu gran
patrimoni. Es va veure obligat a ensenyar aquesta tècnica
meravellosa que tant l'havia ajudat. En realitat, encara no
estava il·luminat - tal com afirmava ell mateix-, amb tot,
pensava que, gràcies a una pràctica meditativa constant,
acabaria per ensumar aquell fugisser i inaccessible estat de
consciència.
Així que es va posar en marxa i va projectar un estricte i
intel·ligent sistema d'ensenyament, recolzat per una jeràrquica i
ferma organització de voluntaris-aprenents.
Amb la seva habilitat i audàcia empresarial
l'olotí va crear una escola espiritual moderna que ensenyava -de
manera eficient i gairebé amb exclusivitat-, una sola i senzilla
tècnica de meditació amb la qual (segons deien), el Buda