Sakyamuni havia abastat la il·luminació o estat de NO-
S©FTWARE.
Amb tenacitat, constància i "mà de ferro", el projecte es va
escampar per tota la Catalunya Nord i després per tot el món.
L'escola va créixer i créixer, malgrat que no cobrava res als
aprenents i practicants de meditació. Amb el temps es va fer
més i més rica, tant en personal voluntari com en béns
materials (gràcies als freqüents donatius que arribaven en
abundància). "Tot sigui per la causa de l'esperit!", exclamaven
els voluntaris que col·laboraven a canvi d'ensenyament, aliment
i refugi.
Van passar els anys i l'il·lustre olotí (ja reconegut mundialment
com a "gran mestre de meditació") va començar a sentir-se
atrapat pel "gegant espiritual (*)" que havia creat. Sense voler,
s'havia convertit en esclau de la seva pròpia obra i sabia que,
només si renunciava a ella, als seus benvolguts companys de
viatge i al prestigi i al poder aconseguit, s' il·luminaria de
manera permanent i definitiva. Efectivament, el gran mestre de
meditació s'enfrontava a la darrera i més difícil prova interior
(**).
En Pompeu Fibra - així s'anomenava l'home ric-, havia estudiat
la vida dels sants i els grans homes espirituals i sabia
perfectament que gairebé tots ells estaven en completa solitud
quan s'havien alliberat de tots els lligams de l'ego i abastat la
suprema joia. Sabia que la convivència entre els éssers humans
és una font de calor, dolor, riquesa i saviesa increïbles, però que
calia renunciar a allò en vida, donat que, vulguis que no, la mort
li ho llevaria tot i si volia assolir la “perfecció” havia de fer el
sacrifici. Buda mateix va "despertat" estant sol en el bosc
assegut sota una figuera que l'havia alimentat generosament
mentre meditava. I pel que fa a Jesús tothom sap que va