Conte 5:
El Happynevaluator
(La màquina que mesurava la felicitat)
Uns estudiants de la Universitat de Palma de Mallorca havien
desenvolupat un ambiciós projecte que pretenia avaluar (de
manera fidedigna) el nivell o grau de felicitat interior de les
persones. Havien ideat un sistema de electro-mesuradors de la
freqüència de l'aura que, situats dins del camp d'emissió de la
mateixa, a escassos centímetres dels límits del cos, facilitaven
una infinitat de dades que un ordinador especialment
programat processava i interpretava, donant com a resultat,
valors de salut tant en l'àmbit físic com energètic i mental. Dit
d'una altra manera: La màquina prenia instantànies aurals i, si
es repetia el procés d'obtenció de dades durant un cert temps,
s'obtenia el grau mitjà de felicitat de la persona, alhora que les
fluctuacions ocasionals o cícliques del seu nivell de joia.
Comprovada l'efectivitat i validesa dels mesuraments, gràcies a
una posterior entrevista -destinada a contrastar les dades
obtingudes amb les manifestacions subjectives de la persona
avaluada-, els estudiants de la Universitat de Palma van decidir
utilitzar el seu mètode de mesurament, que havien batejat amb
el nom de Happynevaluator per realitzar un estudi de camp
molt ambiciós que pretenia determinar quins entorns socials,
geogràfics, climàtics, religiosos i polítics aportaven més felicitat
a l'home. Per tal que la investigació fos prou real havien de
realitzar un gran nombre de mesuraments per tot el planeta i en
diverses latituds, medis i climes, que recollissin el grau de
felicitat dels habitants, tant de les zones rurals com suburbanes
i urbanes. Les mostres havien de ser recollides en països i zones