amb diferents règims polítics on es practiquessin diferents
religions i en àrees amb diferents graus de desenvolupament
econòmic.
L'estudi va durar, aproximadament, tres anys, durant els quals
els estudiants de la Universitat de Palma van dur a terme un
disciplinat i metòdic procés d'obtenció de dades. Finalment,
després d'un acurat anàlisi de les mateixes, es va arribar a la
següent conclusió general que va ser presentada -junt amb un
complet dossier imprès i nombrosos arxius informàtics-, al
rector de la facultat de sociologia de la Universitat:
-El nivell més alt de felicitat humana es detecta, invariablement
i independentment dels factors bioclimàtics i socioculturals, en
les tribus “salvatges” que encara no han estat influïdes pel
coneixement científic ni sotmeses a règims estatals o nacionals,
ni a cap de les grans religions existents.
D'aquí es deduïa, clarament, que, a més “progrés tecnològic” i
complexitat organitzativa, menor era la felicitat interior de les
persones. Els “estats nació” (independentment del seu règim
polític) eren habitats per éssers més infeliços que els que
poblaven les recòndites selves de Borneo, els paratges glaçats de
l'Àrtic o les dunes desèrtiques del Sàhara.
A més, l'estudi dels universitaris, recolzat en els mesuraments
del Happynevaluator semblaven confirmar la famosa dita “els
diners no fan la felicitat", ja que els éssers més feliços del globus
eren aquells que menys tenien i que, alhora, tenien la sort de
conservar un alt grau de llibertat que es devia al fet d'escapar al
control estatal i al fet de no estar lligats a béns materials
immòbils.
Aquests tres factors coincidien en tots ells: 1) Lloc de residència
inestable, 2) Viure al dia en el sentit econòmic (grau de