Conte 6:
La fàbrica de bruixes
Diuen que un grup de noies d'Alacant va voler muntar un centre
de teràpies alternatives. Totes elles havien estat violades per
llurs pares quan eren adolescents i s'havien quedat ressentides
envers el gènere masculí (i amb raó!). Pensaven que dedicar-se
a "ajudar a la gent" els ajudaria a alliberar-se del seu mal i a més
els asseguraria uns ingressos i un grup de gent que substituiria
la seva família (de la qual havien estat rebutjades tant pels pares
violadors com per les mares, que veien en elles unes joves
competidores que posaven en perill l'estabilitat conjugal).
Òbviament, aquelles noies havien estat víctimes de la voracitat
sexual paterna i la competitivitat gelosa de la mare. De fet, no
tenien cap culpa de la malaltia dels adults però, com la majoria
dels humans, havien estat abocades a patir-la.
Crec que eren quatre les que van llogar una sala a prop de
l'ajuntament d'Alacant, que prèviament havia estat una
perruqueria i la van deixar condicionada per tal de fer-hi
cursets, tallers, massatges i altres activitats de caràcter lúdic o
terapèutic. Com que totes elles, de molt joves, havien après a
tenir sexe quan el pare s'entrompava, van decidir donar-li una
pinzellada sexual al centre. Sabien instintivament que a homes i
dones, el que més els atrau (després del menjar) és el sexe, així
que van decidir que el centre s'anomenaria "Espai Tao-tàntric
d'Alacant". Confiaven que la barreja de sexe i espiritualitat
atrauria la clientela.
Un estiu, una d'elles va participar en un retir guiat per un
monjo catalòlic (anomenat Pompeu Fibra) i una nit de lluna
plena, va tenir l'oportunitat de fer l'amor amb el mateix monjo,