IV.
En Patxi tenia previst fer nit a St. Jean de luz o a Biarritz però, a
mig camí, va topar amb un petit camió de càrrega que havia
punxat una roda. Es va aturar per oferir-li ajut al conductor,
que va resultar ser una transportista catalana que anava a
carregar poltres a Arles (a la Camarga). La catalana va acceptar
l'oferiment i en pocs minuts, el petit camió estava llest per
seguir el seu trajecte. La jove va convidar a en Patxi a viatjar
amb ella fins a Arles i com que a en Patxi li va caure bé aquella
jove tan poc convencional, va acceptar encantat.
-Així que aniràs a Florència en bicicleta? –va preguntar la
transportista a l’hora que donava gas.
-Això espero.
-Hi tens la xicota a Florència? La família?
-No. Sóc solter. Hi vaig per recomanació d'un amic... I tu, de
quina part de Catalunya ets?
-Jo sóc filla d'Olot.
-No se'n veuen de dones transportistes per aquí- va dir en Patxi.
-El meu pare ho era i quan va haver de jubilar-se -a causa del
mal d'esquena-, em va regalar el seu camió.
-I estàs casada?- s’interessà en Patxi.
-Separada i amb una filla que viu amb mi i el meu pare.
-Doncs, encantat de conèixer-te... Perdó, com m'has dit que et
deies?
-Monsina... I tu?
-Patxi.