V.
La Monsina i en Patxi, amb la bici ben lligada a la part del
darrere del vehicle, van posar rumb cap al mar més bonic i
desitjat del globus; la mediterrània. Feien bona parella i,
ambdós devien tenir, si fa no fa, la mateixa edat, així que com
que la lluna era gairebé plena, ben aviat es van sentir atrets l'un
per l'altre. Quan arribaven a la ciutat de Pau, van decidir
desviar-se de la ruta i fer una breu visita al santuari de Lourdes,
on van acabar fent l'amor rere la verge de la gruta principal,
molt a prop d'una de les miraculoses fonts medicinals que en
aquest sant indret s'hi troben.
-És curiós que els cristians, generació rere generació, s'hagin
empassat la història de què la verge Maria “era verge”-, va
comentar en Patxi mentre col·locava el seu pito dins dels
calçotets.
-Està escrit en els evangelis- digué la Monsina- apujant-se el
tanga.
-Però qui creu una cosa així?
-Milions de persones, Patxi. És com la història dels reis mags
que se'ls explica als infants; una mentida convencionalment
acceptada.
-Sempre he tingut la sensació que, malgrat la mentida dels reis
mags, fins i tot els nens saben que els que porten els regals són
els seus pares.
-Sí... alguns fan veure que s'ho creuen.
-Però no m'explico com pot tenir tant d'èxit una
religió que explica "sopars de duro". No és tot plegat molt naïf?