-“És un negoci" deia el meu avi. Han convertit el sexe en pecat i,
a partir d'aquesta primera mentida, els representants de
l'església, són necessaris (puix que són ells qui et casen).
-I cobren!
-Sí, clar, sempre se'ls fa un donatiu... Qui crea una "prohibició",
controla a aquells a qui la prohibició afecta, donat que han estat
convertits en delinqüents- digué la Monsina.
-Un muntatge molt lucratiu.
-Les autoritats sempre funcionen així (no importa
si són cristianes, musulmanes, de dretes o d'esquerres): Primer
prohibeixen una cosa que, originalment, es dóna de manera
"natural" i, seguidament, persegueixen als delinqüents i als
transgressors i, paral·lelament, organitzen un negoci que es diu
"institució del matrimoni" (que regulen i oficien ells mateixos).
Un muntatge.
-Un muntatge per viure a costa dels altres.
-Sí. La repressió és econòmicament rentable (si ets el
repressor!)
-Però, realment creus que els repressors –per molt rics que
siguin- són feliços?- va reflexionar en Patxi.
-Bona pregunta! Jo diria que no. Cap repressor és feliç. Un
repressor es fa mal a si mateix quan mutila la natura dels altres.
A més, els repressors fa molts segles que son inconscients.
També la seva natura ha estat mutilada i aquesta és la causa del
seu ressentiment. Creuen que el “món convencional o mundà”
va de debò... La gent es torna repressora i víctima de la
repressió, quan els seus pares inconscients, els ensenyen a ser-
ne.