Des del temps dels romans, els pares de l’església, col·laboren
amb el sistema “per sistema”. D’aquesta manera mantenen el
poder i els bens que han amassat... S’han convertit en una
gegantina ONG que s’encarrega de ficar-nos en el cap -des de
petits-, totes les prohibicions, que l’estat o el règim o l’autoritat,
utilitza per reprimir i controlar. Es complementen perfectament
i, entre els uns i els altres, “ordenen la societat”; uns et fan
saber que ets un “pecador” i els altres et castiguen. D’aquesta
manera, tothom te por i l’estat patriarcal funciona millor (ja que
obté un gran benefici material en forma de taxes i privilegis).
-Realment és paradoxal -digué la Monsina-, però aquell culte
que havia de ser “alliberador” s’ha convertit en inconsciència i
esclavitud. Jesús -un home que va oposar-se a les jerarquies
religioses i militars de la seva època i que va ser linxat per
aquest fet-, “al·lucinaria” si veiés el que fan els seus suposats
representants.
-Molts catòlics fan com els infants que prefereixen tancar els
ulls a la veritat i, deixar que uns reis mags “inexistents” portin
els regals.
-Una mena d’estat hipnòtic que tothom accepta per no
contradir l’autoritat.
-Clar- digué en Patxi- resulta més convenient obeir. Per això la
gent accepta les “mentides oficials” que tots els estats i religions
diuen.
-“La vida és un somni”, per què acceptem mansament les grans
mentides que ens han dit des de petits... Si tots obríssim els ulls,
s’esvairia el “mon mundà” i viuríem en el paradís!
- Jai!- exclamà en Patxi.
-Ets hindú?- va preguntar la Monsina.