Els individus de cada comunitat han de controlar els seus propis
recursos i la seva pròpia economia, per tant, han de controlar
directament l'organisme gestor de la moneda, els béns i els
serveis. La caixa única comunitària passarà a ser una mena de
"banc d'aliments, recursos i serveis". Un servei públic
comunitari.
Aquestes caixes públiques locals són les que realitzaran els
intercanvis amb les caixes d’altres petites comunitats. Per
exemple: Si una comunitat del nord del país té un excedent de
quatre bicicletes elèctriques i una del sud té un excedent de
quatre plaques solars, els seus “bancs d'aliments locals”
respectius, poden negociar i acordar un intercanvi de productes.
La moneda, amb el temps, ja no serà necessària.
Mesura 5: A les escoles ja no s'ensenyarà a parlar i a escriure
sinó a "escoltar". La meditació o desenvolupament de l'atenció
conscient serà l'única assignatura obligatòria important. A
aquesta pràctica s'hi afegiran assignatures especialitzades com
el taller de sexualitat, el de telepatia i d'altres, opcionals, com:
dansa, música, expressió plàstica, mim, massatge, jocs, teatre,
ioga, tai-txi, reiki, natació, judo, jiu-jitsu, etc. La resta d'oficis
tècnics o artesanals s'aprendran directament en els llocs de
treball de cada comunitat amb els artesans o tècnics que, a més
de treballar, faran de professors. Cal dir que els nens tindran
total llibertat per escollir l'ofici que més els agradi i si no tenen
cap preferència, podran aprendre diversos oficis o crear noves
ocupacions inexistents, com per exemple, l'ofici d'escombriaire
radioactiu, que era inexistent fins abans de la guerra.
En general, les feines i ocupacions seran triades “per afinitat” i
no per una necessitat social o de la indústria. Creiem que, per
ser feliç, hom ha de fer allò que li agrada i/o per allò que està