VIII.
La Monsina coneixia un motel de carretera on van fer nit.
L'endemà al matí, a l'hora dels adéus, la Monsina i en Patxi van
compartir dades de contacte i van acordar tornar-se a veure més
endavant. Ella havia de recollir quatre poltres joves i portar-los
al iot d'un xeic del Iemen que romania barat en el port de
Blanes. L'esperaven l'endemà.
En Patxi, una mica trist, va agafar la carretera nacional A8,
direcció Niça, cap a les 9 del matí, aproximadament.
Després d'haver estat amb la Monsina, el viatge cap a Florència
"seria més dur" - va pensar en Patxi. A més, feia un sol
espatarrant i en Patxi no hi estava massa acostumat. Es va
empastifar la pell amb crema protectora i va tirar endavant, tot
fent un esforç sobrehumà.
Afortunadament, es va aixecar un ventet suau i fresc que bufava
cap a la costa, que va ajudar-lo a vèncer la soledat i l'obstacle
que representa el fet d'anar cap al “no-res”.