IX.
El cap d'en Patxi no parava de donar voltes al tema del
"linxament" de Jesucrist. Intuïa que part de la –anomenada
"decadència del catolicisme" i la manca de vocació dels joves-
tenia a veure amb aquest fet. Pensava que, en aquest tema, algú
o algun fet havia "maquillat" la veritat; La crucifixió s'havia
convertit en un símbol, una mena “d'imatge o logotip" del
catolicisme (la creu, la sang, el calvari...), i aquest fet amagava
una veritat essencial que no se'ls explicava als catòlics.
La realitat és que Jesucrist no era cap artista amant del
simbolisme i, probablement, no va planejar el seu propi
linxament per tal d'impactar les ments dels seus deixebles. Per
tant, la pregunta correcta per tal d'esbrinar que s’havia perdut
pel camí, era: Quins van ser els motius reals del linxament de
Jesucrist? Per què els jerarques jueus es van desfer d'aquell
innocent amb la col·laboració de l'autoritat romana?
La resposta a la qual va arribar en Patxi fou: Per motius
econòmics i sexuals.
Aquesta veritat seria –segons en Patxi- la que no se'ls explica,
des de fa segles, als catòlics que es conformen –tal com fan els
infants amb els reis mags- amb la sorprenent justificació oficial:
"Jesucrist va morir per salvar-nos".
... però, "salvar-nos de què?", es preguntava en Patxi.
"Del pecat original"(*), respondrien els papes... però, segons
l'opinió d'aquell abertzale malalt, el catolicisme havia encallat
en aquest punt.