X.
Mentre sobrepassava lleuger el desviament que porta cap a
Canes, en Patxi va tornar al principi del seu filosofar matiner,
“al linxament de Jesucrist”.
Els jerarques jueus veien que Jesucrist els podia llevar la
clientela de la qual vivien (i malmetre el seu negoci). Jesucrist
feia miracles i guaria als malalts sense cobrar ni un duro i sense
trepitjar cap sinagoga. La gent del poble el seguia i, aquest fet,
podia buidar aquelles mateixes sinagogues i, en conseqüència,
els ingressos dels rabins. Per tant, el motiu real era la seguretat
que donen els diners... Però, més enllà de l’aferrament als bens
materials que hi trobem? -es preguntava en Patxi-, per què els
homes es tornen cobdiciosos o golafres?
I la resposta mental d'en Patxi fou: Doncs, perquè les dones
tenen gana i cerquen homes què les alimentin (mentre elles
pareixen i tenen cura dels fills). De tal manera que, l'home que
vol tenir dona, ha de ser "solvent"... Si els jerarques jueus
perdien "el negoci de les sinagogues" -per causa de la creixent
popularitat de Jesucrist-, també perdrien les seves dones (**) i,
en conseqüència, es quedarien sense satisfer el seu desig
sexual... Una qüestió de "pito"!!
Conclusió a la qual va arribar el ciclista boig de Donosti:
Jesucrist havia estat linxat per causa del desig sexual dels
mascles i de la fam de les dones... (i no pas per salvar-nos de
res).
Aquella era, segons en Patxi, la veritat que els jerarques catòlics
del Vaticà, des de feia segles, havien amagat rere una creu
sanguinolenta (***).