(*) Llegiu la història d’Adam i Eva.
Hi ha un munt d’opinions i teories sobre la veracitat i l’
abast del concepte de “pecat original”; Alguns cristians el neguen i els
musulmans, hinduistes, budistes i taoistes, també. És un tema que
genera controvèrsia i confusió, fins el punt que l’església catòlica ha
hagut de donar llibertat d’opinió en certs aspectes del mateix. En resum:
No hi ha ni consens ni acord... Així que, Jesucrist va ser linxat per tal de
salvar-nos “d’un pecat” que cap de nosaltres ha comés particularment o
individualment. Es tracta, doncs, d’un pecat col·lectiu? Objectivament:
Tot això és molt confús i en la confusió no hi ha ni veritat ni consciència.
L’explicació que donen els jerarques catòlics sobre els motius de la
crucifixió de Jesucrist no té una base solida. Sona a “justificació per sortir
del pas”. A més, s’ha perfilat un culte que idealitza “el sacrifici dels
innocents”, que ve a ser, gairebé el mateix que “sacrificar animals” per
obtenir un guany... De què ens ha salvat la mort de Jesucrist? Penseu-hi
bé i us vindrà la resposta correcte al cap: De res.
Personalment, penso que tan de bo no l’haguessin matat a Jesucrist, ja
que l’acceptació inconscient del sacrifici humà (o animal) per part dels
fidels, crea un patró de comportament destructiu, innecessari i dolorós.
(**) Efectivament, els rabins jueus es casen i tenen dona.
(***) Probablement, no hi va haver mala fe en els pares de l’església.
Senzillament, s'havien fet rics gràcies a l'emperador Justinià I (518-527) i
-com tots els que s'aferren a l'abundància material-, havien tancat els
ulls.