Conte 8:
El mestre
Una vegada hi havia un mestre il·luminat catalòlic molt eclèctic
que havia reunit alguns deixebles procedents de diverses
cultures. La seva actitud àgil, humil, servicial i ferma era, tot
sovint, elogiada pels que el coneixien bé.
Van passar els anys i la comunitat espiritual, que ell havia creat,
va anar creixent en nombre, però la presència del mestre
dissolia qualsevol conflicte entre persones de tan diversa
procedència, religió i costum.
Els seus deixebles més propers observaven aquest miracle de
l'alquímia humana, fet que atribuïen a l'elevada espiritualitat
del mestre.
Van passar uns quants anys més , i finalment, el vell mestre, va
deixar aquest món durant un fred matí d'hivern. Els deixebles,
molt afligits per l'absència del mestre, es van lamentar de no
tenir cap directriu clara que seguir a partir d'aquell moment
puix que, el mestre, havia oblidat donar instruccions pòstumes!
Després d'exhumar el cadàver, els deixebles més propers al
mestre van decidir reunir a tots els residents, en la gran sala
central per a deliberar sobre el seu futur comunitari. Quan van
estar reunits, l'assistent personal del difunt mestre va prendre
la paraula i va dir: "Benvolguts amics, avui hem acomiadat al
nostre estimat guia, i com no ha deixat res escrit, ni va moure
els llavis en abandonar aquest món, proposo que la nostra
tasca, a partir d'ara, sigui recopilar per escrit les seves
ensenyances per a estudiar-les, practicar-les i divulgar-les".
Els assistents a la reunió van aprovar contents i alleugerits el
suggeriment, ja que la mort del mestre els havia deixat prou
desorientats.