Van acordar la formació de grups de treball per a realitzar tan
lloable tasca, de la qual -van pensar tots-, el mestre n'estaria
molt orgullós.
L'endemà, els adeptes es van posar en marxa amb diligència i
van començar a rememorar i recollir ensenyances espirituals,
coneixements i la vida del mestre. Es van distribuir i agrupar
segons la seva llengua mare, per redactar escrits que podrien ser
difosos extensament en diferents països i continents. Els de
parla anglesa van formar un grup, els de parla bengalí un altre,
els que eren xinesos un altre, els àrab-parlants un altre, i així
successivament, fins formar grups de gairebé totes les grans
llengües existents.
Van passar els dies i la feina va anar progressant gradualment.
Finalment, va arribar el dia en què havien acordat compartir el
treball realitzat. Es van reunir tots en la gran sala central i un
cop més, l'ex-assistent personal del mestre va prendre la
paraula i va dir: "Bé, ara compartirem la feina feta des de la
mort del nostre mestre. Que prengui la paraula un representant
de cada grup i que exposi breument el que sigui".
Un rere l'altre, van parlar els representants de cada grup
lingüístic que, tal com se'ls havia demanat, es van limitar a
donar a conèixer el títol del seu text escrit i un esquema general
del contingut.
Heus aquí alguns dels diversos títols que es van escoltar durant
la sessió: "en el Tao" va proclamar el representant xinès, "un
Déu vivent" va anunciar el representant nord-occidental, "Alà
està en ell" va exclamar el representant musulmà, "mestre del
ioga" va dir un de Kolkatta, “més gran que el papa Lluna” va dir
una andorrana que estiuejava a Penyiscola...
Al final de l'exposició per part de cada cap de grup, el
representant de parla anglesa, es va alçar i va dir: "perdoneu,
però no em sembla bé el títol elegit pels àrab-parlants, ja que el