Conte 10:
Azile Baramasimbe
Molt abans de la irrupció de la religió cristiana, l'home
adorava la terra, el cel, l'aigua, la lluna, els boscos, el sexe i els
avantpassats. La natura estava penetrada per l'esperit...
L'univers natural era allò que ara anomenem “Déu”.
Sí, és cert; la paraula "D-e-u" ens ha fet perdre a Déu, és
lamentable i la culpa no és de les bruixes, els bruixots, els
druides i els xamans que, en el meu parer, eren i són més a
prop del “Déu real” que els teòlegs intel·lectuals d’avui.
Per què?
Doncs perquè vivien més espontàniament. No havien
enverinat el seu cap amb la noció perversa del "pecat original"
i actuaven amb una innocència tan pecadora com la de
qualsevol animal diví.